Un dissabte de Música Viva sempre és entretingut, i més si hi ha Metal i Rock pel mig.
Just quan arribava es posaven en acció en el Camí de la Tolosa els IN VERSUS, un grup lleidatà de metall extrem.
D’entrada, l’afluència de gent era baixíssima, i la gent estava molt enrere de l’escenari, cosa que complica molt l’actuació d’un grup d’aquest tipus. De totes maneres, l’ Hartuz i companyia no es van donar per vençuts en cap moment. Van anar desgranant mica en mica els seus temes, molt directes i agressius, que et porta en un contorn de foscor immensa.
“Diablo”, “Dios Cuervo”, “Hijos del Caos”, amb aquests noms dels primers temes que descarregarien ja queda clar de quin pal van. El cantant/ guitarrista Hartuz feia lo possible per què allò no es convertís directament en un funeral, però poc podia fer-hi… Seguien amb “Dogma 666” i “El Fuego de los Arcanos”. Em va saber molt greu la situació que hi havia per ells, ja que venien des de Lleida amb tota la il·lusió del món. Final molt interessant amb la brutal “La Voz del Trueno” i dos covers molt ben executades: “Ace of Spades” i “Arise”. La veritat és que tot i allò, aquella mena de situació de “tierra trágame” i etc. a mi m’han guanyat com a seguidor seu, espero poder-los veure aviat en un ambient totalment diferent.
Membres:
Hastur: guitarra/veus
Marko: baix
Javi: bateria
Oriol: guitarra solista
IMMORGON
Els següents eren els Immorgon, un grup que ja fa mesos que em té captivat. Com ja he dit més d’una vegada, el seu àlbum “And Thus We Raid” és una obra de víking/death excel·lent.
Amb la seva peculiar manera de vestir, arrencaven a través de “Svartheme” cosa per mi força sorprenent. Tot i no ser ni molt menys de les seves cançons més ràpides, deixa clara la seva manera de fer i lo que volen transmetre. La festa tirava endavant amb una de les que em fa pujar l’adrenalina fins un nivell inimaginable, “Tempest”, fúria dels víkings acompanyada de riffs poderosos i de molt nivell. “Eihrejar” amb tons molt festius i perfectes per corejar, i “The Crows Have Come” posarien una línia de no retorn d’aquest Death/víking tan ben aconseguit. Tot i això, no es veien massa còmodes en certs moments, degut a que no sentien gens a la bateria de l’ Steavy, i entre cançó i cançó ho anaven transmetent al tècnic. Això va fer que en un sol moment “tot i que no es va notar gaire” guitarres i bateries anessin escassos segons a destemps, però amb molta professionalitat ho van saber tapar i tirar endavant,
La veu del Charlie va estar molt bé en tot moment, tot i que no es sentia massa alta, però va mostrar una sobrietat vocal destacable, combinada a la perfecció amb la seva guitarra, i ell mateix executava gran part dels “riffs” Molt bona feina també de l’Axel i el Joan, que es cobreixen perfectament les espatlles.
“Waldgeist” dona el toc perfecte en la part mitja del concert, i si a això li sumes que la següent és “The Everchosen” una peça perfecte per fer-te rebentar les cervicals amb una entrada de guitarra descomunal. Ara ja encarant la part final, arribava “God Of Blood” que té un rollo “thrasher” molt interessant, probablement una de les meves preferides, amb uns canvis de temps molt ben desengranats i que novament demostra la seva qualitat compositora i lo bons que són individualment.
Acabaven la velada amb “Blood Letter” i la indispensable “Eternal Viking” que és se’ns dubte la cançó ideal per acabar un concert així, amb unes guitarres pletòriques de principi a fi i que converteixen aquesta peça en tot un himne. Molt bona actuació per part dels Immorgon, que no em van deixar gens decepcionat, i queda clar que tenen un gran recorregut per davant, i que si segueixen en aquesta línia, donaran molt a parlar. No entenc com no els posen en la visita d’ Amon Amarth per Novembre, tiren cap a un lloc similar i se’ns dubte deixarien a més d’un bocabadat. En fi, aquí si no ets parent d’un dels “grossos” poc tens a fer.
Membres:
Charlie: veu/guitarra
Axel: guitarra i segones veus
Joan De Ros: baix
Steavy: Bateria
TRISTAN
L’últim concert seria ni més ni menys que dels Tristan, en el marc de presentació del seu EP “El Principio del Fin”. A més a més, aquest seria l’últim concert abans d’una aturada per gravar nou material i buscar un nou bateria, ja que el Gustavo abandona la banda “de forma totalment amistosa”·
Amb unes 90 persones en els contorns de l’escenari del Cercle, arrencaven a ritme de “Guerreros del Rock”, l’himne amb el qual precisament comença l’EP.
Al llarg del concert, anirien desglossant un a un els seus temes propis, combinats amb covers de Deep Purple i Judas Priest entre altres. A primeres files casi tots es sabien les seves cançons, m’alegra veure a gent cantant temes d’una banda amb tan poc temps de vida com si cantessin en un concert de Metallica.
La veu del Xavi estava en estat de gràcia, i això va contribuir de manera molt positiva a la velada. Destacar novament la part melòdica, liderada per el Pep Bruguera, que en la guitarra és un crack dels de veritat. El Joan i el Jaume fan una feina de treure’s el barret aguantant els ritmes de cada cançó.
El final arribaria amb un medley d’AC/DC, molt celebrat per tot el públic. No he fet una crònica molt llarga d’ells ja que no fa gaire la vaig fer del seu concert a Hostalets i la cosa va anar igual de bé, són molt bons… i punt1 Feia anys que una banda d’aquest tipus a nivell estatal no em feia entretenir tan. Espero que l’aturada els hi serveixi per carregar piles i tornar en aquest gran nivell, i ens presentin temes nous igual de bons, tot i que això potser és demanar massa…
En fi, sóc un gran fan d’aquesta gent, fan un heavy/rock immensament bo i els seus temes són obres d’art pures.
Membres:
Xavi Tristan: Veu
Pep Bruguera: Guitarra solista
Jaume Illa: Guitarra
Joan Morell: baix
Gustavo: bateria