Són dos elements patrimonials en una zona propera al poble on habitualment la gent surt a passejar. Precisament, la gent que habitualment camina per aquest lloc és qui va donar l’alerta que l’oratori de Sant Sebastià estava en mal estat. A partir d’aquí un grup de sis voluntaris es van posar a treballar per restaurar. En Josep Canamasas n’és un d’ells i explica quins problemes hi van trobar. 

L’oratori va ser construït el 1940 per dos veïns del poble que van sobreviure a la Guerra Civil. En Jaume Sala un altre dels voluntaris ens explica que l’afició a la història els ha portat a tenir cura del patrimoni del poble. 

El material per la reforma l’ha posat l’ajuntament de Santa Maria d’Oló per tal que els voluntaris poguessin fer la restauració. De fet, els voluntaris que han reformat l’oratori ja han alertat que d’altres del poble, com l’oratori del Sant Pelegrí també estan en molt mal estat s’haurien d’arreglar.

Precisament aquesta passió pel patrimoni va portar als voluntaris a aprofitar que es restaurava l’oratori per refer també una barraca de vinya propera.  

Es tracta de la barraca del Tomàs, es coneix que és una de les últimes barraques de vinya construïdes al poble. En Josep Canamasas ens explica que era d’un dels últims veïns del poble que construïa barraques de vinya. 

La barraca té una estructura annexa també feta en pedra seca i amb coberta de fusta que servia per resguardar el bestiar mentre es treballava a la vinya. 

En Jaume i en Josep calculen que al terme municipal d’Oló hi hauria unes 500 barraques de vinya, de fet una de les seves aficions és catalogar-les i fotografiar-les. Dissabte, a l’Olonenc, a les 11:00 del matí podreu escoltar una entrevista on ens explicaran com han anat els treballs de restauració.

Deixa un comentari

Trending