El passat 18 de Juny tocava anar al Rock & Route d’ Hostalets per veure un bon concert de pur Rock per part dels osonencs Tristan, per sentir en directe aquest EP que tan ha sonat tantes vegades en el nostre programa.
En entrar veiem que hi havia un ambient perfecte per una nit així, amb una sala que presentava un bon aspecte i gent força variada. Per desgracia, em vaig perdre el primer tema “Guerreros del Rock” i en aquell moment sonava “No Insistas”, i vaig entrar en el mode triunfant, ja que el senyor Xavi, immers de ple en la cançó, em va veure i em va saludar molt efusivament! Continuant amb “Black Night”, “No Quiero Perderte” que tanca precisament el seu primer treball, i una molt interessant “Sin tu Amor”
El nivell era exageradament alt, i la veu del Xavi em va sorprendre en positiu. És evident que en la maqueta ja mostra un gran potencial vocal, però un cop el tens cantant davant teu i aprecies uns afinaments tan ben gestionats, et quedes parat, i lo millor de tot és que sap on són els seus límits i això encara li permet fer-nos gaudir més. El problema de quan ho dones tot és que et canses i les cordes vocals et demanen ajuda, i per això ens demanava urgentment una cervesa o lo que fos!
Tocava una ronda de covers a l’anglesa: “Shot In the Dark”, “The Hellion+Electric Eye” en la que les cordes vocals encara se li van exprimir més en benefici de tots els espectadors, i “Shot In the Dark”. Tocava una altre del “Principio del Fin” que era ni més ni menys que “El Veneno de tu Piel” se’ns dubte la meva preferida, una peça magistral, Rock and Roll pur i dur, amb una estructura i uns riffs impressionants. En directe sona com un tro, i és que el “menda” ha sabut trobar els músics ideals per encarar el seu projecte, que porten una base rítmica acollonant i molt sòlida, es defensen molt bé tan en les cançons de Rock com les de Metal. El treball de base del Jaume i el Joan és molt directe i guanyador, i el Pep Bruguera executa els “riffs” amb molta classe i seguretat, i en Gustavo, que desgraciadament per motius personals ha de deixar el grup, és un fenomen total darrere la bateria.
Destacar també al tècnic de so, l’ Oscar, que va estar al cas en tot moment dels problemes que pugessin sortir, dels des-ajustaments tècnics i que també va contribuir a que tot plegat fos més memorable.
Seguien amb “Read & Willing” i “Te Seguirá” , i semblava que el final era molt a prop, però encara ens faltava una melodia del seu àlbum. Dit i fet, “Fiel Amigo Rock & Roll”tot i que en l’ EP l’ interpreten juntament amb la Mar i el “Xenxo” en aquesta ocasió el Xevi no tenia amb qui interpretar-la, però ho va fer tan bé ell sol que ni ens en vam recordar. Semblava que ja havia acabat el concert, però la gent de manera unànime va demanar alguna cosa més. Arribava de forma bastant sorprenent un “Medley” a on si que jo vaig al·lucinar completament, no imaginava que el jefe de l’escenari arribés a un registre vocal com el que vam viure en aquells moments, i ara a lo millor no em prendreu seriosament, però sonava molt millor allò que no pas lo de l’ Axl! V estar acompanyat per el Ramon Dorado, que aneu al concert que aneu a Osona del rotllo similar, el trobareu sempre a primera fila.
Actuació extraordinària d’un grup que cada cop agafa més gent en el seu camí, i és que concert a concert, apareixen més “Guerreros del Rock”.
Reflexió personal: És ben be que si a Osona sentiu a algú dir que aquest circuit està mort, és que no veu més enllà del seu propi nas, ja que amb grups com Tristan, Taurant, Salem, Pánico al Miedo i etc. vida no en falta ni molt menys!