BELLAKO+ M.D.A+ KARAROCKER

Abans dels dinars  sopars familiars que toquen els dies 24 i el 25, tocava anar a la sala Rocksound de Barcelona per fer lloc per els turrons, cava i etc.

La proposta era perfecte i variada. Per una banda, aplanant l’event hi haurien els Mousse de Araña, formació de Punk/HxC de Sant Vicenç de Castellet, que encaraven la part final dels concerts de retorn a nivell estatal després d’una llarga pausa, i que ara es troben de ple en la grabació d’un nou àlbum.

El plat principal de la nit eren els Bellako, ormació de Hxc/Metal procedent de Mataró. Venien en el marc de presentació del seu nou treball Extinción., que els ha portat a ciutats com Madrid, Bilbao i Santander, a més de Mataró, on van aconseguir reunir més de 200 persones. Cal recordar que no fa gaires mesos van estar de gira per tot l’Estat amb Crisix.

MDA

Aquella nit els bagencs es presentaven amb un petit canvi a la formació, ja que el seu controvertit i pirat bateria, el Marc, uns dies abans del bolo es va fracturar el cubit. No patiu per ell, estava a baix de l’escenari fent el burro!  En el seu lloc, un amic de la banda, el Rutxo (Brot, S’Temple Bar) que va treballar amb el temps molt ajustat.

mdars2.jpg

Arrencaven amb molta energia de la mà de M.O.D.A, qui no els coneixia ja va veure de seguida que anaven a gas total. Seguien amb una del proper àlbum, Carro de Cavalls.

Kornea 162, amb un moment emotiu amb el David recordant a un gran amic que desgraciadament ja no hi és. Ratas de Ciudad (cover)  i la cover de la mítica Esto no es Punki feien arribar els pogos més animats. Ronda de temes propis repassant els seus nteriors treballs amb Hombres Sin Razón, Demenzia, Una Mañana Más i Politica-k. Auto-lesions constants per part del senyor Jareño (exagero una mica, no ho mal interpreteu). La veritat és que ho viu a flor de pell, i així ho transmet al públic. Tan aviat es bolcava per el terra com es tirava de la samarreta i es feia algun clatellot al cap. Molt moviment també per part dels guitarristes Reyes i Dani, molt connectius amb la gent de baix. L’Hermi amb el baix estava més estàtic, però cal remarcar que té un bon domini del seu instrument.

Arribava amb molta potència la cover de Black Sabbath, Paranoid, que han grabat per el proper àlbum de Hardcore Hits Cancer (dins de l’entrevista amb els MDA, via Ivoox, hi trobareu una breu conversa que vam tenir amb el seu responsable, Dani Sadurní) Cal destacar que la sala en aquells moments ja presentava molt bon aspecte, i que hi havia molta marxa. Dia Tras Dia, molt corejada a primera fila. Amb aquest tema, completaven l’execució de tot el seu treball Ya Estáis Muertos (disponible per Bandcamp).

La part final del concert arribaria en forma de covers: Envenenado (Parabellum), Last Carress (Misfits) i Bro Hym (Pennywise).

Ban estar perfectes, tot i que el so almenys a primeres files era força caòtic. Després d’haver-los vist a Manresa en un escenari força més gran, vaig poder comprovar que els escenaris més encongits també se’ls hi donen bé, sobretot al David, que optimitza cada centímetre. Felicitar també al Rutxo per la seva fàcil adaptació amb les seves peces. Sou molt grans punkis de merda, esperem amb els braços oberts el vostre nou àlbum! mda-rs1

Formació:

David Jareño: veu

Dani: Guitarra

Reyes: Guitarra

Hermi: Baix

Marc: bateria 

BELLAKO

Després del corresponent canvi d’instruments i la intro amb el rap, que semblava indicar que el primer tema seria Humo, però no va ser així, els del maresme sortien a destruïr-ho tot amb la primer peça del nou àlbum, El Nieto. Al centre de la sala volaven els braços com si res, tot corejant les estrofes d’aquesta demolidora cançó. Ni un segon de treva, ja que van fer entrada com un llamp amb A Fallo i els famosos Pollos.

brocks2.jpg

Extinción, una de les meves preferides, treia els més hardcoretas de la sala a fer els moviments més característics, amb el Rob fent els moviments habituals e marca pròpia amb les mans i els peus. Anirien variant peces noves amb les d’anteriors treballs, com No Retroceder, Al Infierno, El Precio i Manos Arriba.

Si bé feia referència a l’alt voltatge dels assistents, els mataronins no eren menys. Dels que més entusiasme transmet és el baixista Negro, per molts anys que el puguin tenir a la formació, no pot parar quiet ni un segon, és un nervi pur, posant aquella cara de mala llet i de destrucció. De fet, en un moment donat, va decidir baixar a muntar la olla. El Paltrut amb el moviment constant de “pelazo” i el Roy que deu acabar amb les cervicals destrossades, ja que no para mai quiet el seu cap.

Crit del Rob… Humo! amb la qual van fer el videoclip que ha tingut una gran repercussió. Això si, la cançó és molt curta. Bueno, de fet en general les del nou àlbum no n’hi ha cap que ni tan sols arribi als 3 minuts i mig de durada. Per el següent tema, participació molt especial, amb el Juli i el Busi de Crisix, per lo tan, THC. El Roy a agafar el micròfon per entonar la primera part, cedint la guitarra precisament al Busi. Se’ns dubte un moment remarcable i que mostra el bon rotllo que hi ha entre les dos bandes.

Encarant la recta final, Infected, un d’aquests temes que el deixa el cap ben escaldat. També arribarien altres temes de sobres coneguts per els seus seguidors: Whiskey, Posesión i Finde. 

El Carlos va decidir no enfilar-se al tamboret, ja que no fa gaire va patir una caiguda d’aquestes que fan mal només veure-ho! Un altre concert per emmarcar dels Bellako. Era el tercer cop que els veia, i possiblement ha sigut el millor. Saben sortir a triomfar i no deixar a ningú amb dubtes. Tenen un gran present/futur per endavant, i no hi ha cap mena de dubte de que seran el màxim referent a nivell Estatal del HxC, si és que no ho són ja. Gràcies jefes, per moltes vegades més que us pugui anar a veure!

bellako rocksound 1.jpg

Formació:

Rob: Veu principal

Roy: Guitarra i coros

Paltrut: Guitarra i coros

Negro: Baix

Carlos: Bateria

Com a balanç general de l’event, cal destacar la bona resposta en quan a assistència. Si bé no va ser un sold-out, no va anar de gaire. Gran implicació dels dos grups, que mostren una vegada més que tenim grans grups al nostre territori, no fa falta que sempre anem a Suècia o Alemanya per trobar grans bandes.

Per rematar la nit, sessió de Kararocker, organitzada amb molta solvència i qualitat per el Marc, que va fer que molts dels assistents es decidissin per agafar el micròfon i donar-ho tot. Cançons per tots els gustos, des de Rock espanyol fins a Melodic Death Metal. Molt bona iniciativa, que evidentment mai trobarem en aquelles sales que, un cop acabat el concert, ens fan marxar amb tota la pressa possible.

Mitjà: Ràdio 010- The Pursuit of Metalheads. 

Responsable: Salvador Ollé

Sala: Rocksound

Nota global: 8,5

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s