LES MILLORS ENTREGUES DEL 2017

Aquest 2017 ha estat molt carregat de noves entregues, i retorns de grups que feia anys que entraven a estudi. Un any en el que molts grups s’han revelat com a potencials noves cares, i d’altres que han causat una gran decepció (en parlarem ben aviat)

Penso que hem viscut un any molt fructífer, i s’ha demostrat que lo extrem tira més fort que mai.

Anem al gra:

 

THE FOREST SEASONS- WINTERSUN (FOLK/ PAGAN METAL)

wintersun-the-forest-seasons-2017-390x235

 

 

 

 

 

 

És un àlbum que d’entrada potser costa digerir, però quan t’hi vas endinsant, te   n’adones de que és una obra genial, que aconsegueix fer-te arribar les sensacions que clarament envolten al treball. Cançons llargues però gens pesades. En total en són 4,   tantes com estacions té l’any, i és que al cap i a la fi, d’ això va la cosa. Una meravella!

 

IMMORTALS- FIREWIND (POWER METAL)

FIREWIND

 

 

 

 

 

 

Ningú dubte de la qualitat que té Gus G amb la guitarra, però en aquesta etapa de la seva carrera es presentava un gran repte: Fer alguna cosa de gran consideració amb els seus Firewind.

Doncs dit i fet! Immortals mostra un salt qualitatiu considerable dels grecs, amb riffs apoteòsics i amb tornades corejables fins quedar-te sense veu. Un àlbum carregat d’himnes amb l’intractable Henning Basse en el micròfon. Per mi, la millor entrega de Power Metal de l’any.

 

AL MEU PAS S’ALÇA LA MORT- ÓSSERP (GRINDCORE/ DEATH)

osserp

 

 

 

 

 

A nivell extrem, aquest any ha sigut “crema pura”, però hi ha un àlbum que clarament   queda a dalt de tot del podi, i no és altre que Al Meu Pas S’ Alça la Mort. Sempre s’han   caracteritzat per ser una màquina destructiva de perfecte funcionament, però aquesta   nova entrega ja són paraules majors. Death Metal/Grindcore sense pausa ni pietat,   Cançons rases, amb tota la mala llet possible, combinant dos veus a la perfecció.   Aquesta  gent està lluny de tocar sostre, celebrem-ho.

 

INCORRUPTIBLE- ICED EARTH (HEAVY METAL)

Iced_Earth_Incorruptible_Artwork

La formació del mític Jon Schaffer està en un moment espectacular, els darrers àlbums que han tret són senzillament de les millors obres de Heavy del segle XXI. Dystopia va deixar una empremta inesborrable, però és que ningú veia a venir que tan poc temps després es superessin a si mateixos amb Incorruptible, un treball carregat d’himnes, de balades de pura pell de gallina i un Stu Block apoteòsic, a l’igual que el senyor Jon. Les males èpoques han quedat enrere, i en la meva manera de veure-ho, els Iced Earth, ara per ara, són el millor grup del món en el seu àmbit.

 

UNBEKANNTER- VAD (PAGAN/ BLACK METAL)

vad unbekannter

Aquest passat 2017 també ens ha portat nous grups, com els VAD. Aquesta formació barcelonina, liderada per el Joaquín Serrano (ex Perennial Isolation) arribava amb ganes de fer algu diferent i amb sentiment. Cos a cos amb en Joan i l’ Steavy (Immorgon) han fet el que per mi és dels millors treballs de l’any anterior. El Joaquín és un mestre amb la guitarra, i t’ho sap tocar tot, els riffs et fan sentir-ho a flor de pell. Un no parar de grans composicions és lo que trobareu escoltant Unbekannter.

 

SISTEMA ANTISOCIAL- SOZIEDAD ALKOHOLIKA (MÚSICA COMBATIVA)

soziedad-alkoholika-sistema-antisocial-

 

 

 

 

 

 

 

Qui havia de dir que tants anys després els S.A encara ens sorprendrien. Els bascos sempre han gaudit d’una base de seguidors immensa, i és que han aconseguit que tan Punkys, Skins, Metalheads i Rockeros s’uneixin sota la seva bandera, cosa que no pot dir gairebé cap altre grup.

Sistema Antisocial és se’ns dubte la millor entrega dels darrers anys del grup, i han demostrat que, com el bon vi, milloren amb els anys. És un motiu d’alegria veure que un dels grups més importants de l’escena reivindicativa encara té molta corda.

 

EXILE- HUMAN ASHTRAY (TECHINCAL DEATH METAL)

Human

Potents, descarats, impecables i devastadors. Aquests serien els millors adjectius per descriure a Human Ashtray, i és que Exile, tot i ser tan destructiu, mostra unes melodies fora de sèrie, dignes d’un gran grup, i és que no tinc cap dubte de que aquesta gent acabarà tenint molt reconeixement. Un àlbum que et fa vibrar cada segon i per no parar de moure el cap fins quedar ben marejat.

 

GODS OF VIOLENCE- KREATOR (THRASH METAL) 

Kreator_-_Gods_of_Violence

Podríem dir que Mille Petrozza juga les seves cartes com ningú. No abandonen el “saber fer” de sempre, però veuen un nou forat de mercat amb el qual introdueixen algunes sonoritats a les que no ens tenien acostumats. Gods of Violence és un LP ple de composicions apoteòsiques. Per si no tenien suficients himnes, afegeixen a la llista algunes joies com “Satan Is Real” o “World War Now”.  Els alemanys mostren una vegada més qui són els reis indiscutibles del Thrash a nivell mundial.

 

STORMS OF DESOLATION- HYBAN DRACO (DEATH/ BLACK METAL)

hyban draco

Si el que busqueu és la perfecció, no la trobareu, però ara ve, aquest treball s’hi aproxima. Els d’Alcanar tenen un nivell musical envejable, i en les seves cançons trobo de les millors guitarres que es poden escoltar avui en dia a la nostra terra.

Aquest àlbum fosc, i com bé adverteix al títol, desolador, mostra peces simplement de primer nivell i que faran encisar als amants d’aquest estil.

 

AATHMA- PERSEFONE (PROGRESSIVE/ MELODIC DEATH METAL)

persefone00.jpg

Màgia pura. Mai m’ha tirat gaire el cantó progressiu, però sempre hi han excepcions, i més quan es fan les coses tan bé. Els Persefone s’han convertit en tot un referent dins de l’exquisit i exigent món del Metal Progressiu.

Combinant uns desapiadats guturals amb veus netes, un teclat brillant i les guitarres afilades, els andorrans han donat una lliçó d’execució impol·luta i que ens fa pensar que estem davant d’una de les noves cares del Metal en un futur immediat.

 

ABYSS- NUCKIN FUTS (THRASH METAL)

nuckinfuts.jpg

Se’ns dubte, el nou treball dels barcelonins s’esperava amb moltes expectatives degut a que el seu primer LP va ser realment bo. Amb un so fresc tot i no abandonar les clares influències de la vella escola, els Nuckin Futs ens han portat un àlbum potent, ple de grans melodies de guitarra i sobretot, molt apassionant. La única pega és la curta durada, però vaja, que dels 36 minuts que dura, no se’n pot escatimar cap ni un.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s